Convent de Sant Bartomeu (Bellpuig)

El convent de Sant Bartomeu de Bellpuig és producte d'un món en transformació: testimoni del pas del gòtic al Renaixement, i de l'aparició d'una nova mentalitat que busca la transcendència de l'individu, de la seva glòria i el seu honor, més enllà de la mort.

El convent va ser encarregat el 1507 per Ramon Folc de Cardona i Anglesola, senyor de Bellpuig, que exercia el càrrec de virrei a Nàpols i Sicília. El propòsit era construir un marc on ubicar el seu mausoleu, influït pels costums de la noblesa napolitana per a la qual un mausoleu de marbre i capella pròpia era un senyal més de poder i magnificència. A la vegada, la donació als franciscans garantia la intercessió de la comunitat per a la salvació de la seva ànima.

L'arquitectura del convent mostra el contrast entre l'austeritat franciscana i l'esplendor amb la qual el va voler dotar la família dels Cardona Anglesola, present sobretot en la decoració del claustre de la cisterna.

A mesura que l'execució del projecte es perllongava en el temps, l'estructura gòtica del conjunt deixà pas a elements renaixentistes com l'encoixinat de la façana de llevant, el segon pis del claustre o el mirador del duc. La sala capitular, l'armari de calzes, d'estil gòtic florit, i el rentamans del refetor, són bones mostres de la superposició estilística del conjunt.

La peça més monumental era el mateix mausoleu del fundador, ubicat a l'església conventual. Es tracta d'una obra plenament renaixentista, que exalta les virtuts i recorda les victòries militars del personatge, amb la voluntat de perpetuar-ne la figura.

Els atacs durant la guerra del Francès i l'abandonament que seguí la desamortització del 1835 van fer témer per la pervivència d'aquest patrimoni, de manera que el mausoleu va ser traslladat a l'església parroquial, on es pot visitar actualment, mentre el convent quedava sotmès a les remodelacions que requerien els diversos usos que es van donar a l'edifici des d'aquell moment.