Txiqui, afusellat quan tenia 21 anys acusat de pertànyer a ETA, va ser executat a Collserola el 27 de setembre de 1975, només vuit dies desprès de celebrar-se un consell de guerra al Govern Militar de Barcelona que, en tant sols dues hores de sessió i sense cap prova concloent, l’havia condemnat a mort. Quan el van matar, faltaven escassament dos mesos per a que morís el dictador Franco, cosa que podria explicar la pressa del règim per aplicar aquestes mesures malgrat els intents de crear un moviment de condemna d’àmbit internacional.

El fet que fos afusellat i no sotmès a garrot va ser circumstancial ja que el règim, en la seva fal·lera per tirar endavant condemnes a mort durant els darrers dies d’un Franco ja gairebé agonitzant, no va disposar de prous botxins.

Magda Oranich, acompanyada per Marc Palmés, va assistir legalment en Txiqui en un procés judicial sense cap mena de garanties processals i fet a corre-cuita. Oranich, amb Palmés i el germà de Txiqui, Mikel Paredes, van presenciar l’afusellament i quan ja era mort, com que els van demanar si el volien veure per última vegada, Palmés va aprofitar l’ocasió per fer una última fotografia del jove. Oranich és va amagar el rodet al pit i després el va poder passar al periodista Andreu Claret. Després de revelar les fotos, l’endemà les van enviar a diversos mitjans de comunicació estrangers, fet que va ser cabdal per a desfermar un ampli moviment de repulsa i condemna, que el mateix Franco va arribar a titllar de conspiració de maçons i comunistes.