El director general de Creació i Empreses Culturals, Jordi Sellas, el director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, i la comissària de la mostra, Lourdes Jiménez, inauguren dimecres, 29 de maig, a les 19.30 hores, l’exposició “Richard Wagner i Adrià Gual. Els plafons perduts de l’Associació Wagneriana”. L’exposició es podrà visitar fins el proper 29 de setembre al Museu d’Història de Catalunya. La mostra, sorgida arran d’una iniciativa d’Amics del Liceu, aplega principalment pintures, fotografies i documents d’Adrià Gual (Barcelona, 1872-1943), il·lustrador, pintor, escenògraf, escriptor teatral, teòric, director de teatre, cineasta i figura destacada del modernisme català.

L’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives (UPF) i el Museu d’Història de Catalunya organitzen un congrés internacional que se celebrarà a Barcelona del 9 al 12 d’abril de 2014 sobre: Els tractats d’Utrecht: Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans.

El Museu d’Història de Catalunya ha encarregat un estudi sobre la que és la seva més recent adquisició per al seu fons: l’obra pictòrica coneguda com “La nena obrera”. L’estudi ha estat elaborat pel  doctorant d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, Juan C. Bejarano.

La nena obrera, La petita obrera o La petita teixidora són alguns dels diferents títols amb què s'ha batejat la que és, sens dubte, l'obra mestra del seu autor, Joan Planella i Rodríguez (Barcelona, ​​1849 - 1910), pintor barceloní de vida desconeguda malgrat la popularitat d'aquesta tela.

D’aquesta obra cal ressaltar que hi ha dues versions sobre el mateix tema. La primera fou pintada el 1882 i és la que tradicionalment s'ha reproduït en infinitat de publicacions, especialment a partir de la fotografia que Francesc Català-Roca va fer per al llibre Historia de l'art català. Tradicionalment, la historiografia ha considerat per molts anys que només existia aquesta versió, fins la recent aparició a la casa barcelonina de subhastes Balclis, el desembre del 2012, d’una rèplica del mateix artista, datada el 1889, que és la que ha adquirit el museu.

Les diferències entre una i altra fonamentalment consisteixen en tres elements: les mides (menors a l’última versió), la tècnica (més definida i acabada a la primera) i el colorit (una mica més alegre a la segona). Segurament Planella dugué a terme la repetició gràcies a l'èxit aconseguit a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid del 1884. Una pràctica força usual per part dels artistes de l'època.

La variant que envià Planella al certamen dels Estats Units era la darrera. Sembla que fou adquirida el 1893 per la Fall Festivities Association de Saint Louis, tot ingressant en el City Art Museum d’aquesta població com a part de la Washington University Collection. Les mesures que apareixen en un catàleg del museu del 1915, així com a la fitxa catalogràfica del propi museu, on apareix amb una fotografia, confirmen que és el mateix quadre. Tanmateix, el 1945 el museu donà de baixa la pintura i es vengué en subhasta pública a les Kende Galleries de Nova York, el 4 de maig del 1945 per 220 dòlars. És llavors quan probablement inicià el camí de tornada a Espanya, entrà aleshores en mans privades, per ser finalment adquirida a la sala de subhastes Balclis, el 19 de desembre del 2012 i ingressar a les col·leccions del Museu d’Història de Catalunya.

Aquest dissabte passat es va fer l'acte oficial de presentació de la restauració de la zona central  de la cartoixa d'Escaladei, inclòs el seu renascut claustre menor, amb la participació del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i d'altres autoritats locals.

Després d’una intensa activitat d’obres de restauració, que va començar amb el desbrossament d’un espai que es trobava força malmès, aquest monument ha recuperat gran part del seu esplendor original amb la reconstrucció d’un dels seus claustres.

Mentre es feien tots els treballs de reconstrucció, un equip de rodatge ha filmat tot aquest procés que es pot veure en aquest vídeo.

La Fundació Congrés de Cultura Catalana convoca el XXXè Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics, amb caràcter extraordinari per a l’any 2014. Aquesta convocatòria de premi, que tindrà una dotació especial de 8.000 euros, vol estimular els estudis històrics sobre la Guerra de Successió en els seus vessants polític, social, econòmic, biogràfic, artístic, literari i cultural dins l’àmbit dels Països Catalans. 

Per això es valorarà especialment aquells treballs que aportin una perspectiva inèdita sobre aquest període, així com la qualitat divulgativa del textos.

Amb motiu de la celebració aquest any de l'anomenat Any Sant a Sant Pere de Rodes, enguany, i organitzat per l'Ajuntament del Port de la Selva, el Parc Natural del Cap de Creus, Via Pirena i el Museu d'Història de Catalunya, s'ha preparat un seguit d'actes commemoratius que tindran com a marc aquest monestir, centre històric de pelegrinatge.    

L'Any Sant a Sant Pere de Rodes venia marcat per la coincidència de la festivitat de la Santa Creu de maig en divendres. Aquestes festes es van celebrar des del segle XIV i fins l'any 1697, i venien marcades per una assistència massiva de devots i pelegrins que pujaven la muntanya mitjançant els múltiples camins que arriben fins al monestir.

La iniciativa vol per difondre els escenaris destacats de la guerra de Successió des d'una vessant històrica i cultural.

La cessió ha estat formalitzada en un acte on han participat el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, i el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro.

Després d’una intensa activitat d’obres de restauració, que va començar amb el desbrossament d’un espai que es trobava força malmès, aquest monument ha recuperat gran part del seu esplendor original amb la reconstrucció d’un dels seus claustres.
Des del dia 11 de maig ja serà visitable la part central del monument des de l'interior, restaurada amb peces originals.