L’exposició està dividida en una introducció, La bases per a una cançó moderna, i quatre àmbits que dibuixen les etapes del moviment des que els primers cantants comencen el fenomen com Una aventura de complicitat (1961-1968) en un context en què La resistència a una dictadura en agonia (1969-1975) va en augment. És aleshores quan la Nova Cançó es converteix en La banda sonora d’una eufòria col·lectiva (1976-1979) que acaba deixant L’herència d’uns cantants en una crisi crònica (1980-2010) un cop arribada la democràcia. L’exposició, però, també reserva un espai pels grups actuals, els hereus del moviment i els continuadors de la música en català.
Gairebé 300 objectes representatius de la Nova Cançó van vestint una exposició en què es veuran cobertes de EP, LP i CD; cartells; programes d’actuacions; documents originals de les discogràfiques com contractes d’enregistrament de discs o d’actuacions, certificats de la censura i correspondència; agendes de mànagers; partitures manuscrites dels mateixos autors de cançons representatives; llibres i revistes que tracten el fenomen; i, objectes com l’escultura dedicada al moviment per Andreu Alfaro que té com a títol La veu d’un poble, subtítol de l’exposició, o la mascota del programa radiofònic descobridor de nous talents i difusor de la Nova Cançó, RadioScope, que dirigia Salvador Escamilla. La majoria d’aquestes peces provenen de la col·lecció particular de Fermí Puig, cronista de cançó i gran col·leccionista, i de la Biblioteca de Catalunya.
A través d’unes 150 fotografies, moltes d’elles inèdites, que provenen de figures cabdals de la fotografia del nostre país com Pilar Aymerich, Colita, Josep Puvill, Toni Catany, Oriol Maspons, Francesc Fàbregas o Leopoldo Pomés entre d’altres, s’explica no només el moment històric i els seus protagonistes, sinó que també ens mostra l’evolució dels conceptes artístics i de creació.
Tot plegat, integrat en una escenografia evocadora i emotiva, en què l’espectador reviurà els moments emblemàtics de la nostra memòria col·lectiva; ambientat per la música, autèntica protagonista de l’exposició; i acompanyat per projeccions audiovisuals excepcionals: com les entrevistes realitzades especialment per aquesta exposició als protagonistes de la Nova Cançó; fragments de les pel·lícules La Nova Cançó i Canet Rock dirigides per Francesc Bellmunt; imatges dels grans concerts multitudinaris de l’època; i un espai final dedicat als grups hereus dels que se’n projecten vídeos.
L’exposició, que té a Pilar Aymerich i Xevi Planas com a comissaris, es pot visitar al Museu d’Història de Catalunya del 4 de juny a l'1 de novembre de 2010.
Tornar
