La recuperació de les institucions democràtiques obre una etapa que arracona la cançó en català a una crisi crònica. Malgrat que reben un reconeixement internacional per l'interès de les seves trajectòries, fins i tot els artistes més importants de la Nova Cançó tenen greus dificultats per donar a conèixer al públic les seves creacions més recents. Les programacions dels mitjans de comunicació públics i les polítiques culturals de les administracions els marginen. Molts cantants canvien d'ofici, però els principals exponents de la Nova Cançó, tot i les adversitats, arriben a la maduresa amb una herència que recullen les noves generacions d'artistes de tots els gèneres musicals que els agafen el relleu.

Tornar