Guia de visita al museu

Tercera planta

Segles XVIII a XXI 

La transformació del camp

Audio

Premsa de raïm (23)

Malgrat la dura situació després de la guerra de Successió, al llarg del segle XVIII es produeix una recuperació econòmica que posa les bases per a la Revolució Industrial del segle XIX.

La premsa de vi exemplifica la transformació del món rural, amb l’especialització dels conreus i l’aplicació de noves tècniques. La vinya és el conreu més significatiu del moment, s’estén arreu del país i aprofita els terrenys més complicats. El raïm es destina a la producció de vins i aiguardents, cosa que fa créixer una indústria en expansió per la demanda dels mercats exteriors. S’inicia així una indústria encara present avui a Catalunya.

L’activació de la producció agrícola estimula, també, les indústries tradicionals com les fargues, les papereres o la confecció de teixits de llana. Tot aquest procés de creixement rep un nou impuls, a partir del 1778, amb la possibilitat de comerciar amb les colònies americanes directament. Els beneficis comercialss’inverteixen en noves indústries per produir teixits de cotó estampat, les indianes, base de la industrialització.

La industrialització

Audio

Teler de garrot (26)

La incorporació de la màquina de vapor a partir del 1830 és el pas definitiu per a la Revolució Industrial a Catalunya. Les fàbriques colonitzen les ciutats i s’estenen al llarg dels rius amb més cabal per aprofitar la força de l’aigua, mentre que el 1848 s’inaugura la primera línia de ferrocarril de la península, entre Mataró i Barcelona, per al transport de mercaderies.

La indústria tèxtil és el motor de la industrialització catalana. Els telers accionats per la força del vapor s’arrengleren a les grans naus on treballen centenars de persones enmig d’un soroll intens. Les condicions de treballs són dures: llargues jornades, poca higiene i una alta accidentalitat, sense cap mena de protecció en cas de malaltia. Els sous, que amb prou feines garanteixen la subsistència, són encara més baixos en el cas de les dones, majoritàries a la indústria tèxtil, i dels infants, que hi comencen a treballar des de ben petits.

Com passa arreu de l’Europa industrial, apareixen les primeres associacions de treballadors que canalitzen les seves reivindicacions, sovint reprimides de manera violenta.

La recuperació cultural

Audio

L’Atlàntida de J. Verdaguer (28b)

Durant la segona meitat del segle XIX es produeix un gran desplegament cultural vinculat a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes, un moviment conegut com la Renaixença. A la vitrina 28b podeu veure exemplars de novel·les en català escrites per autors del moment, com L’Atlàntida, de Jacint Verdaguer.

Després de més d’un segle de prohibicions en l’ús del català, la Renaixença inicia un procés de reivindicació de la llengua i la identitat catalanes que tindrà continuïtat durant el segle XX. També la recuperació de tradicions i la redescoberta del patrimoni històric i artístic formen part d’aquest procés, ja que s’aixopluguen en la reivindicació d’una identitat cultural. Tot això és impulsat des d’un intens moviment associatiu que caracteritza el final del segle XIX, on es barregen interessos molt diversos, com el cant, la formació, l’esport, el folklore o la història, amb reivindicacions nacionals i de classe. És també el moment dels primers moviments feministes, amb figures com Dolors Monserdà, autora de La fabricanta, que, des de posicions conservadores, reivindica la millora de la situació de les treballadores.

Una explosió de modernitat

Audio

Cadires dissenyades per Antoni Gaudí (30d)

La concentració demogràfica a les ciutats industrials del segle XIX impulsa l’enderrocament de les antigues muralles medievals i la urbanització de nous barris. Entre ells, l’Eixample de Barcelona esdevé l’aparador de la gran burgesia industrial de la ciutat, amb la construcció de nous edificis d’estil modernista. 

Arquitectes i artistes s’identifiquen amb la nova estètica, però també artesans tradicionals com ara ebenistes, vitrallers o joiers. El modernisme és present arreu, fins i tot en els elements decoratius i el mobiliari, com les cadires dissenyades per Gaudí per a la Casa Batlló, al passeig de Gràcia.

Aquest estil, vinculat a moviments com l’Art Nouveau a França o el Free Style a Anglaterra, crea també cercles bohemis entorn de cafès i tavernes com Els Quatre Gats, que freqüenta el mateix Picasso mentre viu a Barcelona.

El catalanisme polític

Audio

Cadirat i taula presidencial de l’antiga Diputació de Barcelona (XX)

A principis del segle XX es funden els primers partits catalanistes, que ràpidament aconsegueixen representació a les Corts espanyoles. El seu èxit principal és la creació de la Mancomunitat, que federa les quatre diputacions provincials catalanes per gestionar l’ensenyament, la cultura, la sanitat i les infraestructures a Catalunya. És la primera institució des del 1714 que reconeix la personalitat i la unitat de Catalunya.

Aquests primers anys del segle XX, però, estan marcats pels conflictes socials, amb continus esclats de violència. Vagues i manifestacions són reprimides durament, a la vegada que els industrials reaccionen a les amenaces contra les seves propietats contractant pistolers contra els líders sindicals. La conflictivitat social i política és l’excusa per proclamar una dictadura militar encapçalada per Primo de Rivera, que persegueix durament l’obrerisme i el catalanisme.

La recuperació de l’autogovern

Audio

Papers de suport a la votació de l’Estatut del 1931 (35b)

El 12 d’abril de 1931 se celebren les primeres eleccions municipals després de la caiguda de la dictadura que donen una aclaparadora victòria de les forces republicanes. Impulsat per la victòria del seu partit, el 14 d’abril, Francesc Macià proclama, a Barcelona, la República catalana, mentre a Madrid es proclama la II República espanyola. Pressionat pel govern provisional de la República, Macià renuncia al projecte de la República catalana a canvi de la concessió d’un govern autònom.

S’inicia, així, la redacció d’un estatut d’autonomia, marc legislatiu de l’organització del govern a Catalunya. La norma és aprovada en referèndum després d’una àmplia mobilització social. Tot i que els seus articles són retallats posteriorment a les Corts de Madrid, el Parlament de Catalunya es constitueix finalment el 1932 i Francesc Macià encapçala el primer govern de la Generalitat moderna.

És un període d’iniciatives progressistes, com l’assoliment del dret a vot de les dones, però també d’enfrontaments ideològics, en un context internacional presidit per l’ascens del feixisme, que divideix profundament la societat i fa fracassar el projecte republicà.

La Guerra Civil

Audio

Trinxera de la batalla de l’Ebre (36)

L’aixecament de part de l’exèrcit contra el govern de la II República espanyola el 17 de juliol de 1936 marca l’esclat de la Guerra Civil. La franja sud-est d’Espanya cau sota els colpistes, amb el suport del sector més conservador. A la resta s’aconsegueix sufocar el cop d’estat gràcies a la col·laboració entre les forces d’ordre fidels a la República i els sindicats obrers.

La guerra s’allarga tres anys i afecta durament la població civil. Als problemes d’abastiment, s’hi afegeixen els enfrontaments entre les diferents forces polítiques i sindicals i els bombardejos sobre les poblacions, especialment per les aviacions de Hitler i Mussolini que donen suport al bàndol rebel liderat per Franco.

Al desembre del 1938, després de la derrota de l’exèrcit republicà a la batalla de l’Ebre, les tropes franquistes ocupen Catalunya. Comença l’exili de més de 450.000 persones cap a la frontera francesa, fugint de la repressió franquista. Alguns seran acollits per altres països, però la majoria es queden a França. Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, exsoldats republicans s’uneixen a la defensa de França i milers d’ells acaben en camps de concentració nazis sense ser reconeguts pel govern espanyol.

El franquisme

Audio

El jou i les fletxes, símbol de la Falange (27c)

La Guerra Civil acaba oficialment l’1 d’abril de 1939, data en què s’inicia una dictadura que es prolonga fins a la mort del general Franco, el 1975. Les primeres dècades estan molt marcades pel racionament i l’escassetat de productes, fruit d’una economia aïllada.

El règim exerceix un fort control polític i social i imposa una moral conservadora sota la vigilància de l’Església. El jou i les fletxes, emblema de la Falange Espanyola, formen part de la simbologia del franquisme i representen l’únic partit del règim. Els partits i sindicats contraris a la ideologia franquista són il·legalitzats i els seus membres, perseguits. El cas més rellevant és l’execució del president de la Generalitat, Lluís Companys, l’any 1940.

Els nacionalismes són perseguits per tal de promoure la imatge d’una Espanya uniforme. A Catalunya, com al País Basc o a Galícia, es prohibeix novament l’ús de la llengua pròpia i se suprimeixen les institucions instaurades durant la República.

L’esperança de la caiguda del règim després de la Segona Guerra Mundial s’esvaeix ràpidament amb l’establiment de la Guerra freda, gràcies a l’oposició de Franco al comunisme.

El creixement econòmic dels anys seixanta

Audio

Seat 600

Amb els canvis en política internacional, a partir dels anys seixanta s’obre la frontera al turisme i a les inversions estrangeres, sobretot en indústria, amb la qual cosa s’intenta projectar una imatge de progrés econòmic i de benestar social. Catalunya, on estava concentrat aquest sector, es comença a recuperar econòmicament i atreu noves onades de treballadors procedents d’Andalusia, Extremadura i Galícia. L’exemple emblemàtic n’és l’obertura de la fàbrica SEAT a Barcelona. Un dels seus cotxes, el SEAT 600, es converteix en el primer cotxe a l’abast d’una gran part de la població.

Malgrat el control i la repressió, apareixen nous grups d’oposició antifranquista dins de col·lectius obrers, grups estudiantils i fins i tot associacions veïnals. Les reivindicacions són múltiples: des de la recuperació de les llibertats democràtiques i drets laborals fins a aspectes cívics com la igualtat de la dona o l’orientació sexual, passant per les reivindicacions nacionals en el cas de Catalunya. Manifestacions, concerts i publicacions són sovint reprimits amb violència per la policia i l’exèrcit.

Catalunya actual

Audio

Cartells electorals (41)

Desprès de la mort de Franco el 1975, s’inicia el camí cap a la transició democràtica. La pressió social a favor del canvi i la mateixa divisió interna del règim condueixen el procés cap a la formació d’un govern provisional i la redacció d’una nova constitució.

Enmig d’aquest procés, el 1977 es restableix el govern de la Generalitat, amb el retorn de l’exili del president Tarradellas. L’aprovació d’un nou estatut i la constitució del nou Parlament amb les eleccions del 1980 inicien una nova etapa d’autogovern.

A finals del segle XX i principis del segle XXI vivim una nova diversitat lingüística, cultural i religiosa per l’establiment de nouvinguts d’arreu del món. La societat s’ha tornat més diversa i adopta nous referents. S’enfronta a grans canvis econòmics des del creixement econòmic viscut els primers anys de la integració europea i l’impuls dels Jocs Olímpics de Barcelona, a la profunda crisi que ha comportat la pèrdua del teixit industrial i llocs de treball. El debat polític continua obert, especialment en qüestions socials i també sobre la posició de Catalunya respecte a l’Estat espanyol.