Les ciutats

El gruix de les ciutats està format per artesans, organitzats en gremis, que s’agrupen per oficis en el mateix carrer. Encara avui es conserven als carrers antics de les ciutats noms de professions desaparegudes que els van ocupar: freners, carders, escudellers, blanquers… Les cases serveixen, també, com a taller i botiga, com la del sabater que es reprodueix a la sala.
Les comunitats jueva i musulmana viuen en barris propis on concentren les seves cases, els negocis i els espais de culte. Cada comunitat es regeix pels seus propis costums, gràcies als privilegis reials, però les relacions amb la majoria cristiana no són fàcils. La presència musulmana disminueix ràpidament a les ciutats, però es manté a les zones rurals de l’Ebre i el Segre. Els jueus, malgrat exercir professions molt apreciades, veuen com la convivència es degrada amb normes cada vegada més restrictives i humiliants. A finals del segle XIV esclaten els conflictes més cruents, en culpar la comunitat jueva de les fams i plagues de l’època. El 1391 els calls d’arreu de Catalunya són assaltats i els supervivents són obligats a convertir-se al cristianisme, tot i que el culte es manté en secret.