Guia de visita al museu

Segona planta

De la Prehistòria a 1714 

Les primeres comunitats

Audio

Vitrines de la zona central (espai 1)

Arreu de Catalunya s’han trobat restes de diferents períodes de la prehistòria. A les vitrines centrals de la sala es presenten alguns d’aquests objectes que mostren l’evolució dels grups humans al llarg del paleolític i el neolític, un procés que segueix pautes comunes amb la resta d’Europa.

Les primeres eines de sílex corresponen a comunitats nòmades que viuen de la caça i la recol·lecció durant el paleolític. En comparar-les s’observa que la pedra està cada vegada més treballada per aconseguir eines més especialitzades A continuació, hi ha objectes d’ús quotidià relacionats amb la pràctica de l’agricultura durant el neolític, com el molí de pedra per moldre gra i restes de peces ceràmiques.

Entre els objectes neolítics de la tercera vitrina, destaca el collaret de variscita. Es tracta d’un mineral utilitzat en ornaments molt freqüent en els aixovars funeraris dels sepulcres de fosa a Catalunya. La variscita s’extreu de mines com les de Can Tintorer, a Gavà, que són poc freqüents a Europa.

A la darrera vitrina s’exposen testimonis del domini de la fosa de metalls com el braçalet i els motlles per fer varetes de bronze. 

El final de la prehistòria

Audio

Habitatge de l’edat del bronze (espai 2)

En les darreres etapes de la prehistòria ens trobem amb societats més complexes, amb una certa especialització en els oficis i organitzades en poblats ja una mica planificats.

En aquesta sala s’ha reconstruït una cabana de l’època del bronze, del segle VII aC, a partir de l’estudi del poblat del barranc de Gàfols, a Ginestar (Ribera d’Ebre). La casa, estreta i allargada, formava part d’un petit poblat amb 17 recintes situats al llarg de tres carrers. Les parets de tova s’aixequen sobre un sòcol de pedra i a l’interior estan arrebossades i decorades amb pintures de color ocre. La coberta, construïda amb canyes i fang, es repenja damunt de bigues de fusta.

Al costat de l’entrada a la casa s’aixeca el rebost sobre una plataforma que protegeix les reserves de menjar de la humitat i dels animals. Els fruits recollits al bosc i la caça complementen una dieta basada en el conreu de cereals i llegums que després es conserven en els grans recipients de ceràmica. Al costat de la llar de foc s’observen els molins de pedra que permetien obtenir la farina després de dures hores de feina. La troballa de pesos d’argila per tensar els fils del teler ha permès deduir que cada llar confeccionava els seus teixits.

Petjades i pobles de la Mediterrània

Audio

Ceràmica grega (2d)

A partir del segle VII aC, els pobladors autòctons entren en contacte amb gent procedent de la Mediterrània oriental. Grecs i fenicis expandeixen la seva xarxa comercial, funden colònies al llarg de la Mediterrània i estableixen contactes amb els pobladors nadius.

A la vitrina 2D podeu veure mostres de ceràmica grega decorada amb figures vermelles i figures negres trobades a Empúries, una de les dues colònies gregues documentades a Catalunya. Aquest tipus de ceràmica es ven a les colònies juntament amb joies, eines de metall i teixits fins a canvi de primeres matèries com blat, fusta o vi. Els grecs viuen separats de la població local i s’hi relacionen a través del comerç. L’objectiu de les colònies és, de fet, establir bases comercials com demostra el nom original d’aquesta colònia, Emporion, que vol dir «mercat».

La cultura dels ibers

Audio

Maqueta de Calafell (3c)

Entre els segles V i II aC es desenvolupa la cultura ibera en bona part de la costa mediterrània de la península Ibèrica, tot i que no presenta una uniformitat cultural ni una unitat política.

La maqueta del poblat iber de Calafell, a la vitrina 3C, ens mostra un recinte fortificat dalt d’un turó per facilitar-ne la defensa i el control del territori que l’envolta. S’hi diferencia clarament un palauet, però les excavacions també han identificat espais de culte, per la presència d’un altar. Les cases, d’un pis o més d’un, estan alineades al llarg del carrer. Són habitatges familiars, però a la vegada espais de treball i magatzem.

Els ibers centraven la seva activitat en el conreu de cereals i la ramaderia, però l’arqueologia ha documentat també la confecció de teixits de lli, a les mateixes cases, com també la producció d’un ampli ventall d’objectes de ceràmica i metal·lúrgia. Part d’aquesta producció de cereals i metalls es destinaria al comerç amb altres pobles de la Mediterrània.

Província de l’Imperi romà

Audio

Vas amb indicacions de les distàncies entre Roma i Cadis (4c)

L’any 218 aC els romans desembarquen a la colònia grega d’Empúries amb la intenció de tallar la rereguarda a l’exèrcit d’Anníbal, durant la segona guerra púnica contra els cartaginesos. S’inicia, així, una ocupació gradual del territori, que es dóna per acabada al segle I aC.

El control de l’Imperi és possible gràcies al desenvolupament d’una important xarxa de comunicacions terrestres. A la vitrina 4C es mostra la rèplica d’un vas votiu dedicat a Apol·lo en agraïment per un bon viatge. A l’exterior hi ha gravada la ruta per terra des de Gades (Cadis) fins a Roma, amb indicacions de les mansio, punts de parada, i les seves distàncies. Al voltant de les vies s’aixequen noves ciutats, habitades normalment per veterans, que són clau en el control del territori i el procés de romanització. 

Terra de frontera

Audio

Productes de la ruta comercial (6c)

A l’inici del segle VIII una nova potència en expansió, el califat de Damasc, ocupa la península Ibèrica des del nord d’Àfrica. L’actual territori català queda dividit entre un nord controlat per l’Imperi franc i el sud sota el domini de l’al-Àndalus, que el 929 s’independitza i proclama un nou califat amb capital a Còrdova. La frontera s’estabilitza al segle IX al costat de Barcelona, mentre que al segle X se situa prop de Tarragona, al sud.

A causa d’aquesta evolució a la frontera, la cultura andalusina té una influència més o menys intensa al territori, i és més destacada a les terres de Balaguer, Lleida, Tarragona i Tortosa. Formen part del món islàmic, integrades en una comunitat econòmica i religiosa que s’estén fins a l’Índia. Aquesta àmplia àrea d’influència els permet tenir a l’abast nous coneixements científics, religiosos i culturals, i també productes exòtics. A la vitrina 6C s’han reunit productes molt apreciats en aquell moment com les espècies de l’Índia o l’arròs i el paper de la Xina, que hi arriben a través de les rutes comercials.

La llegenda de les quatre barres

Audio

Llegenda de les quatre barres (escenografia de l’espai 7)

La llegenda de les quatre barres és un dels mites fundacionals més coneguts. Publicada per primera vegada al segle XVI, intenta explicar els orígens de l’emblema de les quatre barres vermelles sobre camp daurat, que primer va ser l’emblema de la dinastia del casal de Barcelona i actualment identifica els territoris que van estar sota el seu domini.

Els dos protagonistes en són Guifré el Pilós, comte de Barcelona, i Lluis el Pietós, rei dels francs. Després d’una batalla, el rei premia la fidelitat del seu vassall atorgant-li un emblema per a la seva família: xopant els dits en la sang de Guifré deixa la marca dels quatre dits sobre un escut daurat. Així es converteix en l’emblema dels hereus de Guifré, considerat el fundador de la dinastia, ja que els seus fills són els primers a heretar el títol sense ser designats directament pel rei. Cal dir, però, que aquests tipus d’emblema no es van començar a fixar fins a finals del segle XI, dos segles després dels suposats fets.

La formació dels comtats catalans

Audio

Mapa dels comtats catalans al segle XI (7c)

Entre els segles IX i X, la franja de territori entre els Pirineus i el riu Llobregat és conquerida pels reis francs per frenar l’avenç del califat. Les terres són dividides en comtats al capdavant dels quals el rei nomena uns comtes i els n’encarrega la defensa i el govern.

Inicialment, els comtes governen en nom del rei, però a partir del segle X no renoven el pacte de vassallatge i comencen a actuar amb plena sobirania. Pas a pas, el comtat de Barcelona es converteix en el nou centre de poder i rep el vassallatge d’altres comtes. Al mateix temps, els comtats inicien la seva expansió conquerint territoris del califat de Còrdova, que defensen a través d’una extensa xarxa de castells.

La consolidació d’un país

Audio

Placa amb l’escut reial (11b)

Al segle XII, el matrimoni entre Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella, princesa del regne d’Aragó, signa la unió dinàstica entre tots dos territoris. A partir d’aquest moment, Catalunya i Aragó comparteixen el mateix sobirà, però cada territori es continua governant d’acord amb les seves lleis i institucions i manté la llengua i les tradicions.

Paral·lelament es consoliden alguns elements simbòlics. Ramon Berenguer IV fixa l’ús de l’emblema dels pals de gules damunt de camper d’or en els seus segells i els seus descendents l’utilitzen per deixar constància del seu patrocini, per exemple a través d’aquest escut procedent del claustre del monestir de Santes Creus.

Amb la força de la unió, s’emprèn la conquesta de nous territoris, que s’incorporen a la jurisdicció d’Aragó o de Catalunya. En aquest moment, s’utilitza ja el terme Catalunya, tal com demostren documents sobre el govern de Ramon Berenguer III, com ara el jurament de fidelitat fet pels homes de Carcassona o el Liber Maiolichinus, una crònica pisana del 1115.

L’expansió mediterrània

Audio

Mapa de l’expansió de la Corona d’Aragó per la Mediterrània (13b)

Amb l’annexió dels regnes de Mallorca i València, conquerits per Jaume I al segle XIII, la corona d’Aragó creix, tot i perdre influència sobre Occitània. Fins al segle XV continua expandint els seus dominis a Sicília, Sardenya i Nàpols, cosa que afavoreix l’impuls del comerç.

Entre els segles XIII i XV, els mercaders catalans competeixen pel control del comerç de la Mediterrània occidental i disposen de bases a Síria, Egipte i el nord d’Europa, amb el suport de consolats en els ports principals. Aquest fet impulsa el creixement de les ciutats que bullen d’activitat comercial i artesanal. El bon moment que viuen es reflecteix en la construcció de palaus i esglésies gòtiques com Santa Maria del Mar. La seva importància econòmica va acompanyada d’una creixent influència política.

Però a mitjan segle XIV es comencen a gestar un seguit de crisis socials i polítiques que s’agreugen amb la pèrdua de l’impuls econòmic i la caiguda demogràfica a causa de la pesta i les males collites.

A la perifèria de l’Imperi

Audio

Mapa dels dominis de Felip II (18a)

El 1469 el matrimoni entre Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella marca la unió dinàstica dels dos regnes. Però, tot i compartir monarca, cada territori continua sent governat segons les pròpies lleis i institucions.

Els mapes del segles XVI-XVIII mostren que els seus hereus, de la dinastia dels Àustria, governen un vast imperi a Europa i Amèrica, liderat des de Castella. Catalunya, encara debilitada per les revoltes i la pèrdua de població per la fam i la pesta, és un territori perifèric amb poca capacitat d’intervenció en els afers generals. Les visites reials són cada vegada més escadusseres i les Corts no es reuneixen per debatre els problemes del país. Això reforça el paper de la Generalitat, que s’erigeix en intèrpret i protectora de les lleis i els pactes enfront de l’autoritat reial. L’enfrontament entre la monarquia i les institucions catalanes serà constant durant els segles següents.

A partir del segle XVI s’inicia la recuperació demogràfica i econòmica. Es creen noves xarxes de producció i intercanvi arreu del país, mentre els pagesos assagen nous sistemes de treball. La prosperitat d’un sector de la pagesia es reflecteix en la construcció de les grans masies.

L’himne de Catalunya

Audio

Escenografia de la guerra dels Segadors (21)

L’himne de Catalunya, Els Segadors, es basa en una cançó popular que explica els fets de la revolta dels segadors el dia de Corpus del 1640.

L’allotjament de milers de soldats desplaçats al territori fronter amb França, en el marc de la guerra dels Trenta anys, provoca un greu malestar entre la pagesia. Un incident a Barcelona entre un grup de segadors i uns soldats desencadena una revolta arreu de Catalunya. La revolta pagesa dóna pas a la revolució política, encapçalada pel president de la Generalitat, davant l’amenaça d’invasió del país per part de les tropes reials.

A finals del segle XIX, convertit en himne, Els Segadors es converteix en un símbol entre els sectors catalanistes i durant el franquisme s’utilitza com una cançó reivindicativa. El 1993 el Parlament el proclama l’himne oficial de Catalunya.

La guerra de Successió: la pèrdua de les institucions

Audio

Exemplar del decret de Nova Planta (22g)

La guerra de Successió, entre els anys 1701 i 1714, és un dels episodis clau que han marcat la història de Catalunya. Després de la mort de Carles II, la successió al tron de la monarquia hispànica és disputada entre Felip d’Anjou, amb el suport de França, i Carles d’Àustria, amb el suport Àustria, Anglaterra i els Països Baixos. Tot i haver reconegut inicialment Felip com a rei, Catalunya i els territoris de la corona d’Aragó donen suport a Carles d’Àustria, que estableix la cort a Barcelona.

La victòria militar de Felip V comporta per a Catalunya l’abolició de les seves institucions polítiques, com les Corts i la Generalitat, i de les lleis pròpies. El decret de Nova Planta (1716) imposa un govern absolutista, amb la figura del capità general com a primera autoritat civil i militar. Desaparegudes les institucions, se’n confisquen els impostos i se’n creen de nous. Es tanquen totes les universitats, que són substituïdes per la de Cervera, i el català és prohibit progressivament en l’àmbit públic.