Entre 1835 i 1843 sectors menestrals, petitburgesos i de la nova classe obrera s'afilien al republicanisme i expressen les reivindicacions democràtiques amb bullangues espontànies. Al juliol de 1835 la notícia d'una victòria carlina a Reus mou la multitud de Barcelona i d'altres poblacions a cremar convents. A l'agost de 1835 les patuleies maten el general Bassa i calen foc a la fàbrica Bonaplata. En novembre de 1842 les classes populars s'insurreccionen contra Espartero, i l'exèrcit bombardeja Barcelona des de Montjuïc. La revolta de la Jamància dura del setembre de 1843 al gener de 1844.