A començament del primer mil·leni aC., pobles navegants de la Mediterrània Oriental sovintegen les costes catalanes. A partir del segle VI aC. els contactes es multipliquen. Els visitants provenen de les polis gregues i de les ciutats fenícies i hi realitzen intercanvis comercials.

Aquests contactes estimulen el desenvolupament econòmic i tecnològic de la població autòctona. Els canvis materials i culturals contribueixen a la formació de la cultura ibèrica.

Les nostres terres constitueixen, per als pobles colonitzadors, l'oest llunyà, pràcticament els límits del seu món.