Durant el primer terç del segle XX la indústria catalana viu una etapa de diversificació, caracteritzada per l'extensió de l'electricitat i dels derivats del petroli. El moviment obrer es consolida amb la fundació de la CNT (1910) i aconsegueix la instauració de la jornada de vuit hores (1919). Durant el decenni de 1920 s'inicia la primera gran onada immigratòria provinent del sud-est peninsular.

Des de 1901, el mapa polític és protagonitzat per la Lliga Regionalista i pels partits republicans. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) fusiona les diputacions provincials, sota la presidència d'Enric Prat de la Riba. Amb la proclamació de la II República el 1931 es dóna pas a la creació de la Generalitat. Francesc Macià i Lluís Companys, d'Esquerra Republicana de Catalunya, n'esdevenen successivament presidents. El cop d'estat militar del juliol de 1936 inicia tres anys de cruenta guerra civil. La victòria franquista el 1939 assenyala l'inici d'una llarga dictadura i l'abolició de l'autonomia.