La tasca evangelitzadora se centra sobretot en les àrees rurals i pirinenques. En un món majoritàriament rural, les parròquies són els centres de convivència de les comunitats camperoles, amb la qual cosa contribueixen a la transmissió d'uns mateixos valors culturals. Posteriorment, l'Església viu també un procés intern de feudalització. La reforma gregoriana de la fi del segle XI redueix les pràctiques de compra i donació de càrrecs eclesiàstics. Des de les seus episcopals l'Església catalana intenta independitzar-se de l'arquebisbat de Narbona, fita que s'aconsegueix el 1118.