A principis del segle XI s'imposa una nova estètica: el romànic, que s'estén per l'Europa feudal i unifica les experiències preromàniques. L'abat Oliba n'és un dels principals promotors a Catalunya. Un gran nombre de monestirs, catedrals i esglésies es basteixen o modifiquen sota els cànons del nou art: absis semicircular, volta de canó, pilars cruciformes i decoració de les façanes amb bandes llombardes. El nou llenguatge també abasta l'arquitectura civil i militar i les més diverses manifestacions artístiques: pintura mural, sobre taula, escultura i orfebreria.