La formació de l'Imperi carolingi assenyala el pas de l'Europa de l'Antiguitat tardana a l'Europa medieval. És a recer de l'imperi que la futura Catalunya, a les portes del món islàmic, inicia la seva construcció.

La dominació carolíngia, que organitza aquests territoris fronterers en districtes comtals, a poc a poc es va afeblint. Les joves dinasties comtals, sorgides de llinatges autònoms, falten sovint als lligams de vassallatge i busquen una identitat pròpia. Guifré el Pelós, comte de Cerdanya i d'Urgell, reuneix sota el seu govern els comtats de Girona, Barcelona i Osona i constitueix la base patrimonial del casal barceloní.

A la fi del segle X, iniciats els primers intents d'expansió territorial vers els dominis musulmans, s'esdevé el trencament efectiu dels vincles amb el poder franc: l'inici de la independència política.