Dins l'imperi europeu i mundial dels Àustries, Catalunya manté el seu estat propi i inicia un creixement econòmic. La pugna de la monarquia hispànica amb França, amb qui es disputa l'hegemonia d'Europa, provoca continuats conflictes fronterers. La mar esdevé també frontera d'un altre poderós enemic: el cors barbaresc i otomà. D'altra banda, al si del país, la crisi social provoca l'extensió del bandolerisme.

En temps de construcció de l'estat modern, el creixent autoritarisme dels monarques es contraposa a les doctrines constitucionalistes, elaborades des de les institucions catalanes. En aquest context polític es produeixen la Guerra dels Segadors (1640-1659) i la Guerra de Successió (1705-1715). A la fi d’aquesta, el 1716, amb el Decret de Nova Planta, Felip V, el primer rei de la branca espanyola dels Borbons, aboleix les constitucions i les institucions de Catalunya.

S’estén l’estètica barroca, caracteritzada per un llenguatge pessimista i exuberant alhora, i per una profunda voluntat d’explicar els dogmes contrareformistes.