L’Església vertebradora i constructora

L’Església du a terme una intensa tasca d’evangelització durant els segles VIII, IX i X. Les comunitats agràries troben en la parròquia el seu àmbit natural de relació. Els monestirs esdevenen centres de conservació i transmissió de la cultura i del coneixement de l’antiguitat, i desenvolupen l’art romànic, que s’estén arreu del territori.

L’Església té un paper determinant en el manteniment de la legalitat i de l’ordre. Per tal de defensar-se de la violència feudal, la jerarquia eclesiàstica crea instruments legals com ara la institució de la Pau i Treva de Déu, que estableix la supressió de les lluites feudals durant un període de treva. L’abat Oliba n’és l’impulsor i la seva obra exemplifica la funció vertebradora i constructora de l’Església.

Arqueta

Arqueta

Església medieval

Església medieval

L’art romànic

Petits temples s’aixequen arreu, presidint veïnats i llogarrets. Són decorats amb pintures que proclamen la majestat de Déu, la bondat dels sants i els turments de l’infern. Les escenes impressionen a la pagesia humil i fomenten el respecte i el temor a Déu. L’art romànic viu el seu moment d’esplendor.

Els clergues

Els clergues gaudeixen d’una gran autoritat moral i de la preeminència social, i sovint són propietaris de terres i vassalls. Si bé legitimen el poder feudal, s’oposen a la violència i als excessos dels cavallers.