Glassetes, glacilles o toiles

Les glassetes, glacilles o toiles són l’essència d’una peça d’indumentària; en marquen la forma i el tall. Normalment es fan en cotó cru, i tenen anotacions bàsiques per a la realització de la peça definitiva. Les primeres clientes de glassetes o toiles franceses van ser les cases d’alta costura d’altres indrets, com era el cas de les de Barcelona o Madrid, que a la vegada les refeien per tornar a vendre-les a les modistes, juntament amb patrons de models propis. També hi va haver, però, modistes importants que van ser acceptades a les desfilades de París, amb pagament previ d’una quantitat molt alta que els donava accés a un patró o una glasseta, que després s’intercanviaven amb modistes d’altres localitats, sovint ben allunyades per no repetir el model. Des de París també sortien glassetes i patrons no autoritzats, fruit de l’espionatge industrial, que tenien un preu molt més baix que no pas els originals.

En un taller de modista, les glassetes eren una eina molt important, ja que eren el punt de partida per fer un vestit. En molts casos, quan no es tractava d’una toile comprada o copiada, es podien fer també com un pas previ al tall del teixit d’un vestit i servien per fer una primera emprova. Els teixits bons eren molt cars i la glasseta servia per ajustar i fins i tot assajar una forma. Un cop feta la peça definitiva, les glassetes també servien com a arxiu per utilitzar o interpretar en futures realitzacions, atès que contenien moltes idees bàsiques, variades i combinables.