Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 1845 - 1919)

Escriptora i activista, signava normalment Dolors Monserdà de Macià. Participà assíduament als jocs florals, on fou premiada el 1878, el 1882 i el 1891, estrenà amb èxit Teresa o un jorn de prova (1875) i publicà diverses novel·les de caràcter costumista, que aconseguiren una notable difusió: La Montserrat (1893), La família Asparó (1900), La fabricanta (1904), La Quitèria (1906), etc. Les seves poesies foren recollides a Poesies Catalanes (1888) i Poesies (1911). Tingué una actuació destacada com a impulsora d'obres de caràcter pretesament social i feminista: davant el nombre creixent de dones obreres, considerava que el paper de la dona burgesa era el de protegir, mitjançant l'actuació personal i la de centres adequats, la treballadora, tant per motius humanitaris i moralitzadors com, especialment, per evitar la radicalització de les seves postures (en aquest sentit són notables els articles sobre la participació femenina en la Setmana Tràgica). A aquest fi respongueren la publicació dels llibres Estudi feminista (1909) i Tasques socials (1916), així com la creació del Patronat d'Obreres de l'Agulla (1910), una institució catòlica que oferia a les seves associades assessorament laboral, assistència mèdica gratuïta, una borsa de treball, facilitats en l’obtenció de materials per a la modisteria, teixits, patrons, ornaments de passamaneria, etc. També va impulsar la Lliga de Compradores, que proposava una llista blanca d’empreses i establiments en els quals, segons l’organització, hi havia menys explotació laboral que en la resta. La Lliga també ajudaria a crear una mutualitat per a les treballadores de l’agulla i reivindicaria el descans dominical en la feina.

Retrat de Dolors Monserdà