La geografia del Tibet

El Tibet se situa al centre d’Àsia i ocupa un immens territori on cabria tota l’Europa Occidental o una quarta part de la superfície actual de la República Popular de la Xina.

Originàriament, el Tibet tenia una superfície de 2,5 milions de quilòmetres quadrats.Després de l’ocupació xinesa, una gran part d’aquest territori va ser annexionat a les seves províncies i, avui, el Tibet és una regió administrativa denominada Regió Autònoma del Tibet-RAT, amb una superfície d’1.221.600 quilòmetres quadrats.

El Tibet històric estava constituït per tres províncies: Amdo (ara dividida en lesprovíncies de Qinghai, Gansu i Sichuan), Kham (en gran part incorporada a les províncies de Sichuan, Qinghai i Yunnan) i O-Tsang (que, situada al costat de Kham occidental, forma el territori que la Xina anomena Regió Autònoma del Tibet-RAT).

Conegut també com a «sostre del món» o «país de les neus», el Tibet limita amb la Xina, Sikkim (Índia), el Nepal, Myanmar i Bhutan.

El Tibet, on es troben les muntanyes més altes de la terra, és un vast altiplà d’entre 3.500 i 4.500 metres d’altitud, que en alguns punts supera els 6.000 i 7.000 metres, com el Chomo Langma (Everest), amb 8.848 metres, a la frontera tibetano-nepalesa.

Els rius més importants de l’Àsia neixen en el Tibet, entre ells el Brahmaputra, el riu Groc, el Mekong, el Iangtsé, l’Indus i el Sutlej.

Aquest excepcional paisatge compon la pàtria física de sis milions de tibetans.

Galeria d'imatges