Les Comissions ja són legals! La unitat sindical no és possible

El gener del 1977, en un context d’elevada tensió social i política, va tenir lloc a Barcelona una manifestació de protesta contra l’assassinat per un grup ultradretà de diversos advocats laboralistes al seu bufet del madrileny carrer d’Atocha. El crim va marcar un punt d’inflexió en la dinàmica política del país. Avui constitueix un referent en l’imaginari col·lectiu de la societat catalana i espanyola.

Al cap de poc temps, l’abril del 1977, l’últim Govern no democràtic de la monarquia, dirigit per Adolfo Suárez, legalitzava els sindicats i consagrava la divisió en aquest terreny amb el reconeixement públic d’una pluralitat d’opcions: CCOO i UGT com a principals centrals sindicals, al costat d’altres organitzacions com USO, CSUT, SU i CNT, i a Euskadi ELA-STV i LAB. La unitat, que CCOO havia defensat des de la seva creació i la voluntat de la qual va mantenir al llarg d’aquells anys, no es va aconseguir. El moviment sociopolític de Comissions Obreres va iniciar la seva transformació en un nou tipus de sindicat, mantenint els seus senyals d’identitat. Es va iniciar la construcció durant aquests anys d’una confederació sindical espanyola, en la qual es van involucrar de forma activa les Comissions Obreres de Catalunya.