La moneda cooperativista, una veritable «moneda local»

La majoria de cooperatives encunyaren moneda pròpia per poder facilitar operacions internes de compra-venda, finançament o crèdit pels seus associats. El valor de les monedes interiors era garantit per la pròpia cooperativa emissora, que així podia realitzar operacions, relativament al marge de les fluctuacions del valor monetari oficial, simplificar la comptabilitat i ajudar als socis en èpoques de carestia. Les monedes podien ser de metall, però també de plàstic, cartró o paper. Entre 1850 i 1950 hi ha registrades més de 2.150 monedes interiors o complementàries, la majoria de cooperatives i sindicats agrícoles. En molts casos, aquestes monedes eren considerades com una veritable «moneda de la localitat» d'on es trobava la cooperativa.