300 Onzes de setembre

La Diada Nacional

En l’etapa final del franquisme, l’Assemblea de Catalunya va vincular la commemoració amb la demanda d’autogovern. El 1976 organitzà una gran manifestació, que les autoritats van prohibir que se celebrés a Barcelona i que es va fer a Sant Boi de Llobregat. L’any següent, el 1977, iniciada ja la transició política, es va poder celebrar, durant la diada, la més gran manifestació que mai s’havia vist. Un cop es va poder elegir democràticament el Parlament de Catalunya, el 1980, l’11 de setembre fou oficialitzat com a festa nacional i se celebrà arreu del país. Es van restituir els símbols desmantellats, es dignificaren espais com el Fossar de les Moreres i s’erigiren nous monuments i llocs de memòria arreu del territori (al general Moragues, a Carrasclet, etc.). Progressivament, l’ofrena floral a Casanova prengué un marcat caire institucional i les manifestacions populars de la tarda deixaren de ser unitàries i massives. Foren els nuclis independentistes els que persistiren en la mobilització reivindicativa arreu del país i, a Barcelona, mantingueren la concentració del Fossar de les Moreres i la manifestació. Des del 2004 se celebrà un acte institucional al parc de la Ciutadella.

Un nou clam
Les diades del 2012 i del 2013 han estat les més majoritàries de tota la història de Catalunya. La Via Catalana, la cadena humana independentista que l’any passat va recórrer tot el territori català, mai havia tingut cap precedent. La participació massiva s’explica, en bona part, pel fracàs de l’intent de reforma de l’Estatut d’Autonomia impulsat pel Parlament de Catalunya el 2005. El text aprovat en referèndum pel poble de Catalunya, el 2006, fou desvirtuat pel Tribunal Constitucional, cosa que motivà una forta reacció popular en contra que afavorí una gran manifestació el 10 de juliol de 2012. Sectors molt amplis de la societat catalana començaren a reivindicar el dret a decidir del poble de Catalunya. Com en els seus orígens, ha estat la mateixa societat civil catalana la que ha insuflat una nova vitalitat a la commemoració.