300 Onzes de setembre

L'època més difícil

La repressió desfermada durant la dictadura del general Franco (1936-1975) no se cenyí a l’eliminació dels opositors polítics (execucions, empresonaments, exilis...), sinó que a Catalunya va suposar un intent de genocidi identitari. L’11 de setembre i tota manifestació de catalanitat van ser prohibits. L’escultura de Casanova, juntament amb d’altres, fou retirada, el 1939, de la via pública. Aquell mateix any, a l’indret on abans hi havia l’estàtua, en va aparèixer una rèplica en miniatura amb un cartell que deia «Ja creixeràs». I efectivament, els pamflets i les accions clandestines de commemoració se succeïren, malgrat la repressió. El 1944, morí un vianant quan la policia franquista disparà contra un membre del Front Nacional de Catalunya que repartia pamflets de recordança. El 1964, amb motiu del 250è aniversari, s’intensificaren les accions commemoratives. Durant els anys seixanta i primers setanta, els partits i sindicats obrers s’incorporaren plenament a les celebracions clandestines, cosa que era un reflex de l’assumpció de les reivindicacions catalanes per part d’un sector molt important de la gran immigració que es visqué en aquella època.