300 Onzes de setembre

Derrota i repressió

La caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 va marcar, al Principat de Catalunya, el final de la guerra de Successió (1702-1715). La repressió desfermada per Felip V de Borbó fou terrible. Foren milers els empresonats, executats i exiliats. Es confiscaren béns, s’enderrocaren fortaleses i es desarmà tota la població. L’estat català (Cort General, Generalitat de Catalunya, Consell de Cent...) va ser abolit i s’instaurà, el 16 de gener de 1716, el decret de Nova Planta, que establí un poder absolutista. El dret privat català, però, es va salvar. El capità general es convertí en la primera autoritat política.

A Barcelona es construí la Ciutadella, per tenir la ciutat controlada per les armes. S’hi aplicaren impostos especials, com el cadastre, veritable tribut de guerra. Es dissolgueren els governs municipals i s’aplicà el model castellà d’ajuntaments. L’idioma espanyol s’introduí de manera progressiva i sistemàtica en tota l’administració. La Universitat de Barcelona i la resta de centres del Principat foren abolits en favor d’una única universitat a Cervera (1717). Les queixes i súpliques per fer minvar aquestes imposicions (en ocasions també subscrites per antics partidaris del bàndol felipista) no foren ateses, ja que els catalans eren considerats uns rebels als qual calia imposar un càstig exemplificant.