La Nova Cançó. La veu d’un poble

La Nova Cançó esdevé, en la dècada de 1960, la veu dels Països Catalans. Mentre la dictadura de Francisco Franco sotmet el país a una severa repressió i imposa una dura persecució de la llengua pròpia, aquest moviment artístic projecta al món la seva lluita com un model exemplar del compromís dels cantants d’una col·lectivitat amb el seu poble per reivindicar-ne la identitat.

Per dir-ho inspirats en paraules d’un poema de Salvador Espriu popularitzat per Raimon, la Nova Cançó es manté fidel al servei del seu poble per retornar-li el nom de cada cosa, com un alçament de llum en la tenebra.

La mostra està concebuda com un trajecte des de la germinació de la cançó catalana en els anys 50, protagonitzada pel que van significar els primers ballables en català en ple franquisme, passant per l’aparició d’artistes que van donar visibilitat als anhels de tota una generació i l’impuls que van donar els promotors que van crear i desenvolupar la indústria discogràfica catalana i en català.

Reserves

Per a la gestió del préstecs i reserves contacteu amb Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.

Josep Vilà

disdartsl@gmail.com

Tel. 683. 142. 716

Aquesta exposició ha estat produïda pel Museu d’Història de Catalunya i per la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.

Galeria d'imatges