La Nova Cançó esdevé, en la dècada de 1960, la veu dels Països Catalans. Mentre la dictadura de Francisco Franco sotmet el país a una severa repressió i imposa una dura persecució de la llengua pròpia, aquest moviment artístic projecta al món la seva lluita com un model exemplar del compromís dels cantants d’una col·lectivitat amb el seu poble per reivindicar-ne la identitat. Per dir-ho inspirats en paraules d’un poema de Salvador Espriu popularitzat per Raimon, la Nova Cançó es manté fidel al servei del seu poble per retornar-li el nom de cada cosa, com un alçament de llum en la tenebra.