Puig i Cadafalch

Enfront de les grans convulsions del segle (1924-1956)

La marxa a França a finals del 1923 el va arrelar encara més a aquest país amb el qual el lligaven forts llaços culturals i unes àmplies relacions acadèmiques, que li serien de gran ajut en el nou exili del 1936 al 1941. Entre les dècades del 1920 i el 1930, es va dedicar intensament a l’estudi del primer art romànic, camp en el qual va assolir una gran repercussió internacional. A Catalunya la victòria de les forces d’esquerra en temps de la República el va allunyar de la política i es va concentrar en la promoció d’accions culturals, especialment de caire arqueològic. Durant l’exili del 1936 al 1941 va disposar de l’ajut del Govern francès en els treballs arqueològics a Sant Miquel de Cuixà i va dur a terme diferents obres al principat d’Andorra. Retornat a Catalunya el 1941, va encetar una nova etapa, darrera de la seva vida, en la qual, malgrat haver estat impedit d’exercir d’arquitecte, encara va treballar indirectament en algunes obres, tot i que la gran empresa d’aquells anys va ser la revitalització de l’Institut d’Estudis Catalans.

Cronologia

L’arquitectura romànica de Catalunya a Europa i la projecció internacional

Josep Puig i Cadafalch, sota l’aixopluc de l’Institut d’Estudis Catalans, entitat acadèmica de la qual va ser impulsor i membre principal, va publicar la magna obra L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918). D’abast molt més ampli que el títol indica, de fet tracta de l’arquitectura en terres catalanes des de l’antiguitat fins a l’aparició del gòtic. Més enllà de la compilació i descripció de les obres, l’objectiu era desentrellar els mecanismes de creació, evolució i difusió de l’art romànic. Una recerca que d’inici es va referir al cas català, però que aviat es va estendre a l’Occident europeu, amb derivacions puntuals cap a l’arquitectura de l’Europa oriental. Minvats els treballs durant els anys de govern de Catalunya del 1917 al 1923, es reprengueren amb força a partir d’aleshores. Al mateix temps va participar en nombrosos congressos internacionals, amb dedicació especial als estudis bizantins. Entre els anys 1920 i 1930, la seva projecció internacional es va consolidar àmpliament en definir en l’àmbit de l’Europa occidental les característiques i la cronologia del primer romànic, principal aportació seva a la història de l’art, usada i debatuda encara avui dia. Aquesta contribució la va donar a conèixer en diferents cursos i publicacions, principalment franceses, però també d’altres països europeus i dels Estats Units d’Amèrica. Una activitat internacional que no va poder reprendre un cop acabada la Segona Guerra Mundial, atesa la repressió que van patir tant ell com l’Institut d’Estudis Catalans sota la dictadura del general Franco.