Puig i Cadafalch

Ascensió professional, obres i acció política (1898-1917)

En aquest període Puig i Cadafalch desenvolupa una gran activitat i assoleix un alt reconeixement professional en els camps de l’arquitectura, l’urbanisme, l’arqueologia i la història de l’art. També participa molt activament en l’activitat política catalanista del regionalisme conservador i en destacades empreses culturals. Com a regidor a Barcelona, diputat provincial o parlamentari a les Corts espanyoles, capitaneja projectes de modernització urbana i del país.
Dins de l’ambient general de renovació de les arquitectures europees al tombant dels segles XIX i XX, en aquest període la seva obra cerca la definició d’unes formulacions pròpies amb combinació de valors locals i universals, entre la modernització constructiva i la tradició històrica. Si bé el seu punt de partida es troba en la reinterpretació dels models medievals, també incorpora sempre en major o menor grau patrons procedents d’altres estils i cultures. La visió integral de la pràctica arquitectònica es revela en les seves creacions en una forta atracció per les arts decoratives, amb la incorporació dels oficis tradicionals, amb la qual cosa estableix una col·laboració extraordinàriament fructífera amb artesanats i industrials.

Cronologia

Cap a un nou llenguatge arquitectònic en la dècada del 1910

Durant la segona dècada del segle XX, la seva obra arquitectònica evoluciona ràpidament i s’integra en la sensibilitat del moviment noucentista. Un pas precedit de l’allunyament del medievalisme, l’aproximació a altres referents històrics o a l’arquitectura més sòbria de la Sezession vienesa, com a la casa barcelonina de Pere Company (1911). A partir d’aquest moment, va seguir l’adopció plena de fórmules classicistes i, amb elles, la incorporació d’una rica ornamentació barroca. Aquesta línia es troba del tot consolidada en la pròxima etapa, a partir del tombant dels anys 1919-1920. Es tracta d’edificacions que també modifiquen notablement les característiques constructives, amb la incorporació de nous serveis, programes i materials renovadors, especialment les estructures de formigó i ferro.