Més enllà de les trinxeres (1936-1939). Fotografies d’Alec Wainman

Del 21 de juny al 3 de novembre de 2019

Al juliol del 1936, Alec Wainman (1913-1989) era un jove de 23 anys ple d’ideals, pacifista, quàquer i apolític que, davant l’angoixa que li produïa la situació que vivia Espanya, on els nacionals s’havien aixecat contra la República espanyola, s’apuntà com a voluntari de la Unitat Mèdica Britànica (BMU), cosa suposà l’inici d’un viatge de dos anys que li marcaria la vida. El 31 d’agost va arribar a la República espanyola per donar suport al poble que simbolitzava, per la seva resistència al cop militar i feixista, l’esperança per al món. Va venir amb la seva fidel companya, la seva càmera Leica, que va donar testimoni d’aquelles persones i de les seves experiències. Lingüista amb talent, ràpidament va aprendre a parlar amb fluïdesa espanyol, català i basc, la qual cosa, a més de ser-li molt útil, el va apropar a la gent.

Com en el cas de La maleta mexicana de Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour i la «maleta francesa» d’Agustí Centelles, la «maleta anglesa» d’Alec Wainman és també la història d’una maleta perduda.

Vuitanta anys després del final de la Guerra Civil, aquesta mostra vol recuperar el testimoni de les persones voluntàries que van venir d’arreu del món per contribuir a la lluita contra el feixisme, un testimoni que basteix la nostra memòria col·lectiva. Les fotografies, que són el resultat d’una recerca de quaranta anys per recuperar 1.650 negatius perduts d’aquest període, guien el descobriment de les seves històries.

Dates:

Del 21 de juny al 3 de novembre de 2019

Lloc:

Vestíbul del museu (localització)

Horari:

De dimarts a dissabte, de 10 a 19h (dimecres fins les 20h)
Diumenge i festius, de 10 a 14.30h

Més informació sobre horaris>

Preu: 

Gratuït

Més informació sobre tarifes>

Explora els àmbits de l'exposició

Barcelona, epicentre revolucionari

Educació i lectura

Terra i poble

Solidaritat mundial en la Guerra Civil

Cronologia de la Guerra Civil espanyola (1936-1939)

La coalició del Front Popular (republicans i socialistes amb el suport d’altres sectors de l’esquerra) guanya les eleccions generals. A continuació, es produeixen aldarulls socials i la polarització del panorama polític.

Primavera del 1936

Un aixecament armat nacional, dirigit pels generals Franco i Mola i amb el suport de la dreta política posicionada en contra de la República espanyola, condueix a l’esclat de la Guerra Civil. Els estaments jeràrquics de l’Església catòlica donen suport a la rebel·lió, excepte en el País Basc.

Els cossos marroquins de l’exèrcit espanyol, un conjunt de forces de combat ben entrenades, fa costat a l’aixecament en contra de la milícia fidel a la República espanyola, desarmada i sense preparació. L’Alemanya nazi i la Itàlia feixista contribueixen militarment i de manera decisiva a la causa nacional. Aquesta ajuda es manté durant tot el conflicte, que és l’avantsala de la Segona Guerra Mundial. Avions alemanys transporten les tropes africanes de Franco del Marroc a Espanya. La guerra a Espanya marca l’inici de la guerra total, una transició des de la guerra de trinxeres de la Primera Guerra Mundial fins a la guerra «moderna» de la Segona Guerra Mundial, on predominen el bombardeig d’àrea i els tancs.

Juliol del 1936

La Gran Bretanya i França signen el pacte de no-intervenció.

L’hongarès Robert Capa i l’alemanya Gerda Taro, reporters fotogràfics, abandonen París en direcció a Espanya per donar suport a la causa antifeixista de la República espanyola.

Agost del 1936

La Unitat Mèdica Britànica (BMU) és de les primeres a intervenir, seguida d’uns cinc mil voluntaris humanitaris internacionals. Els voluntaris hi van a ajudar la sanitat pública del bàndol republicà, que té poques infermeres i ha perdut molts metges en el bàndol nacional.

Els primers voluntaris militars internacionals arriben per defensar la República espanyola. Són més de quaranta mil i venen de cinquanta països.

Gran part del suport civil (no governamental) prové de França, Alemanya, Itàlia, Iugoslàvia, la Gran Bretanya, els Estats Units, el Canadà, Polònia, l’Amèrica Llatina i Bulgària.

En els primers moments del conflicte, la República espanyola rep l’ajuda parcial de la Unió Soviètica, que li permet resistir. Mèxic dona suport al govern republicà durant tot el conflicte i acull gran part dels refugiats.

Setembre del 1936

Madrid és assetjat i bombardejat pel bàndol nacional amb l’ajuda de la Legió Còndor, fet que predisposa l’opinió pública internacional a favor de la República. Les Brigades Internacionals inicien un procés global de reclutament dirigit principalment per la Internacional Comunista amb l’objectiu de defensar la República espanyola.

Octubre del 1936

Els habitants de Madrid i les Brigades Internacionals defensen la ciutat de manera heroica al crit de «¡No pasarán!».

Novembre del 1936

El batalló nord-americà Abraham Lincoln de les Brigades Internacionals, així com escriptors com Martha Gellhorn i Ernest Hemingway, arriben a Espanya per donar suport a la República espanyola.

Hivern del 1936

El doctor Norman Bethune i la seva Unitat Canadenca de Transfusió de Sang, en col·laboració amb el doctor Reginald Saxton, de la BMU, fan història en medicina en dur a terme transfusions de sang amb el suport de camions refrigerats. Aquestes unitats ajuden la República espanyola a mantenir un front que s’estén al llarg de mil quilòmetres.

Primavera del 1937

 La Legió Còndor bombardeja Guernica, població històrica de les terres basques. Pablo Picasso representa aquest fet en la famosa pintura homònima i mobilitza d’aquesta manera l’opinió internacional en contra de l’agressió feixista. Després del bombardeig, aproximadament quatre mil nens van ser traslladats a Anglaterra a bord del vaixell Habana, acompanyats per Leah Manning, cofundadora de la Unitat Mèdica Britànica (BMU). Aproximadament quatre-cents es van quedar al Regne Unit en finalitzar la Guerra Civil espanyola, i formen part dels trenta-quatre mil nens evacuats durant la guerra a Europa i Mèxic.

Abril del 1937

A Barcelona esclata el conflicte entre diverses faccions del govern republicà del Front Popular, seguit d’una onada de repressió política i la persecució dels anarquistes.

Maig del 1937

La victòria nacional a la batalla de l’Ebre resulta decisiva i divideix la República espanyola en dos, amb Catalunya al nord i l’àrea entre Madrid i València al centre.

Juliol-novembre del 1938

Els voluntaris internacionals són enviats a casa. Molts d’ells, provinents de països dictatorials com Alemanya, Àustria, Itàlia, Hongria i la Unió Soviètica, acaben en camps de concentració.

Tardor del 1938

La major part del mig milió d’exiliats passa a França durant el procés de retirada que segueix la derrota de la República espanyola i són sovint internats en camps improvisats que no disposen de les mínimes condicions higièniques.

Febrer del 1939:

Els nacionals entren finalment a Madrid.

Març del 1939

Es declara la victòria absoluta del general Franco, que estableix des d’aleshores un règim de partit únic amb presidència vitalícia i instaura el catolicisme com a religió de l’Estat.

S’estima que en aquest moment mig milió de cases han estat destruïdes.

En tres anys s’han produït al voltant d’un milió de morts violentes i mig milió de persones han hagut d’exiliar-se.

Abril del 1939