T'estimo?

Cantar l’estimada: l’amor cortès

Els ideals de l’anomenat amor cortès, que va començar a Occitània al segle XII, proliferaren a l’època medieval i moderna. Els poetes i trobadors no cantaven a les esposes, sinó a les amants, les dames casades, distants i inaccessibles a les quals els poetes suplicaven els seus favors. L’amor cortès es va desenvolupar en ambients aristocràtics. La dona es converteix per a l’amant en un ésser inaccessible, culminació de tota mena de valors. Aquest tipus d’amor era una mena d’adulteri platònic i profà, ja que era totalment aliè al matrimoni.

L’amor dels trobadors

L’amor idealitzat s’expressava en forma de poemes i cançons per a les estimades. En els seus versos, els trobadors expressaven la bellesa i les virtuts de les dames, uns éssers ideals que cal estimar per la seva bellesa i que s’han de cuidar. L’amor es convertí en servei, en homenatge de submissió, i entre la dama i l’enamorat s’elevà un mur tan o més alt que el que separava el senyor del vassall. L’ideal d’estimar dels trobadors s’escamparia per totes les corts d’Europa i establiria les bases d’un nou art d’estimar.

L’art de seduir: l’amor cortesà

A les corts de l’Europa moderna, era normal que les parelles reials i nobles portessin vides separades, per la qual cosa tant homes com dones sovint cercaven satisfacció i companyia entre les persones que vivien a la cort. Aquestes passions amoroses s’expressaven en la representació d’escenes galants. L'art galant (del francès «galer», ser valent) era la representació d’uns homes atrevits i intrèpids en qüestions d’amor i de dones. En aquest art, la dona evoca passions, amb la seva bellesa i sensualitat, sedueix i participa en aventures prohibides.

Cantar l’estimada: l’amor cortès

Galeria fotogràfica