Más allá de las trincheras (1936-1939). Fotografías de Alec Wainman

Del 21 de junio al 3 de noviembre de 2019

En julio de 1936, Alec Wainman (1913-1989) era un joven de 23 años lleno de ideales, pacifista, cuáquero y apolítico que, ante la angustia que le producía la situación que vivía España, donde los nacionales se habían levantado contra la República española, se apuntó como voluntario de la Unidad Médica Británica (BMU), lo que supuso el inicio de un viaje de dos años que marcaría su vida. El 31 de agosto llegó a la República española para apoyar al pueblo que simbolizaba, por su resistencia al golpe militar y fascista, la esperanza para el mundo. Vino con su fiel compañera, su cámara Leica, que dio testimonio de aquellas personas y de sus experiencias. Lingüista de talento, rápidamente aprendió a hablar con fluidez español, catalán y vasco, lo que, además de serle muy útil, le acercó a la gente.

Como en el caso de La maleta mexicana de Robert Capa, Gerda Taro y David Seymour, y la «maleta francesa» de Agustí Centelles, la «maleta inglesa» de Alec Wainman es también la historia de una maleta perdida.

Ochenta años después de la retirada y el final de la guerra, esta muestra quiere recuperar la memoria de los civiles y voluntarios que vinieron de todo el mundo a luchar al lado de la República, antes de que desaparezcan del refugio de nuestra memoria colectiva. Las fotografías, que son el resultado de una investigación de cuarenta años para recuperar 1.650 negativos perdidos de este periodo, guían el descubrimiento de sus historia

Fechas:

Hasta el 3 de noviembre de 2018

Lugar:

Planta baja del museo (localización)

Horario:

De martes a sábado, de 10 a 19h (miércoles hasta las 20h)
Domingos y festivos, de 10 a 14.30h

Más información sobre horarios>

Precio: 

Gratuita

Más información sobre las tarifas>

Barcelona, epicentro revolucionario

Educación y lectura

Tierra y pueblo

Solidaridad mundial en la Guerra Civil

Cronología de la Guerra Civil española (1936-1939)

La coalició del Front Popular (republicans i socialistes amb el suport d’altres sectors de l’esquerra) guanya les eleccions generals. A continuació, es produeixen aldarulls socials i la polarització del panorama polític.

Primavera del 1936

Un aixecament armat nacional, dirigit pels generals Franco i Mola i amb el suport de la dreta política posicionada en contra de la República espanyola, condueix a l’esclat de la Guerra Civil. Els estaments jeràrquics de l’Església catòlica donen suport a la rebel·lió, excepte en el País Basc.

Els cossos marroquins de l’exèrcit espanyol, un conjunt de forces de combat ben entrenades, fa costat a l’aixecament en contra de la milícia fidel a la República espanyola, desarmada i sense preparació. L’Alemanya nazi i la Itàlia feixista contribueixen militarment i de manera decisiva a la causa nacional. Aquesta ajuda es manté durant tot el conflicte, que és l’avantsala de la Segona Guerra Mundial. Avions alemanys transporten les tropes africanes de Franco del Marroc a Espanya. La guerra a Espanya marca l’inici de la guerra total, una transició des de la guerra de trinxeres de la Primera Guerra Mundial fins a la guerra «moderna» de la Segona Guerra Mundial, on predominen el bombardeig d’àrea i els tancs.

Juliol del 1936

La Gran Bretanya i França signen el pacte de no-intervenció.

L’hongarès Robert Capa i l’alemanya Gerda Taro, reporters fotogràfics, abandonen París en direcció a Espanya per donar suport a la causa antifeixista de la República espanyola.

Agost del 1936

La Unitat Mèdica Britànica (BMU) és de les primeres a intervenir, seguida d’uns cinc mil voluntaris humanitaris internacionals. Els voluntaris hi van a ajudar la sanitat pública del bàndol republicà, que té poques infermeres i ha perdut molts metges en el bàndol nacional.

Els primers voluntaris militars internacionals arriben per defensar la República espanyola. Són més de quaranta mil i venen de cinquanta països.

Gran part del suport civil (no governamental) prové de França, Alemanya, Itàlia, Iugoslàvia, la Gran Bretanya, els Estats Units, el Canadà, Polònia, l’Amèrica Llatina i Bulgària.

En els primers moments del conflicte, la República espanyola rep l’ajuda parcial de la Unió Soviètica, que li permet resistir. Mèxic dona suport al govern republicà durant tot el conflicte i acull gran part dels refugiats.

Setembre del 1936

Madrid és assetjat i bombardejat pel bàndol nacional amb l’ajuda de la Legió Còndor, fet que predisposa l’opinió pública internacional a favor de la República. Les Brigades Internacionals inicien un procés global de reclutament dirigit principalment per la Internacional Comunista amb l’objectiu de defensar la República espanyola.

Octubre del 1936

Els habitants de Madrid i les Brigades Internacionals defensen la ciutat de manera heroica al crit de «¡No pasarán!».

Novembre del 1936

El batalló nord-americà Abraham Lincoln de les Brigades Internacionals, així com escriptors com Martha Gellhorn i Ernest Hemingway, arriben a Espanya per donar suport a la República espanyola.

Hivern del 1936

El doctor Norman Bethune i la seva Unitat Canadenca de Transfusió de Sang, en col·laboració amb el doctor Reginald Saxton, de la BMU, fan història en medicina en dur a terme transfusions de sang amb el suport de camions refrigerats. Aquestes unitats ajuden la República espanyola a mantenir un front que s’estén al llarg de mil quilòmetres.

Primavera del 1937

 La Legió Còndor bombardeja Guernica, població històrica de les terres basques. Pablo Picasso representa aquest fet en la famosa pintura homònima i mobilitza d’aquesta manera l’opinió internacional en contra de l’agressió feixista. Després del bombardeig, aproximadament quatre mil nens van ser traslladats a Anglaterra a bord del vaixell Habana, acompanyats per Leah Manning, cofundadora de la Unitat Mèdica Britànica (BMU). Aproximadament quatre-cents es van quedar al Regne Unit en finalitzar la Guerra Civil espanyola, i formen part dels trenta-quatre mil nens evacuats durant la guerra a Europa i Mèxic.

Abril del 1937

A Barcelona esclata el conflicte entre diverses faccions del govern republicà del Front Popular, seguit d’una onada de repressió política i la persecució dels anarquistes.

Maig del 1937

La victòria nacional a la batalla de l’Ebre resulta decisiva i divideix la República espanyola en dos, amb Catalunya al nord i l’àrea entre Madrid i València al centre.

Juliol-novembre del 1938

Els voluntaris internacionals són enviats a casa. Molts d’ells, provinents de països dictatorials com Alemanya, Àustria, Itàlia, Hongria i la Unió Soviètica, acaben en camps de concentració.

Tardor del 1938

La major part del mig milió d’exiliats passa a França durant el procés de retirada que segueix la derrota de la República espanyola i són sovint internats en camps improvisats que no disposen de les mínimes condicions higièniques.

Febrer del 1939:

Els nacionals entren finalment a Madrid.

Març del 1939

Es declara la victòria absoluta del general Franco, que estableix des d’aleshores un règim de partit únic amb presidència vitalícia i instaura el catolicisme com a religió de l’Estat.

S’estima que en aquest moment mig milió de cases han estat destruïdes.

En tres anys s’han produït al voltant d’un milió de morts violentes i mig milió de persones han hagut d’exiliar-se.

Abril del 1939