Els anys elèctrics
El catalanisme polític
Obrerisme i conflictivitat social
La Mancomunitat

El 6 d'abril de 1914 al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat es constitueix oficialment la Mancomunitat de Catalunya, com a resultat de l'aplicació de la Llei de Mancomunitats Provincials que ha estat aprovada per les Corts espanyoles el desembre de 1913. La Mancomunitat federa les quatre Diputacions provincials catalanes i, per bé que es tracta d'una institució estrictament administrativa, simbolitza el reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat de Catalunya. Es la primera institució d'autogovern d'ençà de 1714. Amb ella, la llengua catalana assoleix de nou un àmbit d'oficialitat. Enric Prat de la Riba n'esdevé el primer president.


1907. La Diputació de Barcelona, sota la presidència d'Enric Prat de la Riba, crea l'Institut d'Estudis Catalans.
1914. Constitució de la Mancomunitat de Catalunya.
Inauguració de la Biblioteca de Catalunya.
1917. La Lliga Regionalista encapçala el moviment de l'Assemblea de Parlamentaris.
Amb la mort de Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch esdevé president de la Mancomunitat.
La Lliga Regionalista entra per primer cop al govern de l'Estat.
1918-1919. Campanya a favor de l'autonomia de Catalunya.
1923. El capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera instaura la dictadura militar.
1924. El general Losada és nomenat president interí de la Mancomunitat; posteriorment el substitueix Alfons Sala, comte d'Egara.
1925. La dictadura dissol la Mancomunitat.