A la perifèria de l'Imperi
Contrareforma i Barroc
L'Onze de Setembre
La Guerra dels Segadors

Les guerres entre Espanya i França passen forçosament per l'escenari català. La presència i arbitrarietat dels terços espanyols són l'espurna que provoca el conflicte social i polític latent. El 1640 assenyala el trencament entre Catalunya i la monarquia hispànica. A la revolució popular, protagonitzada per la pagesia, segueix la revolució política, encapçalada per les institucions. Aquests fets són rememorats en una cançó popular, Els Segadors, que és a l'origen de l'himne nacional de Catalunya. La llarga guerra (1640-1659) es clou amb la pèrdua dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que són annexats a la corona francesa.


1618. Inici de la Guerra dels Trenta Anys.
1626. Trencament de les Corts de Barcelona. Oposició a la Unió d'Armes.
1639. Els francesos ocupen Salses i Opol.
1640. Revolució popular contra els soldats allotjats. Corpus de Sang (7 de juny).
Revolució política. Inici de la Guerra dels Segadors.
1640. Sublevació i independència de Portugal.
1641. Lluís XIII és proclamat comte de Barcelona.
1643. Lluís XIV és proclamat comte de Barcelona.
1652. Les tropes castellanes ocupen Barcelona.
1659. Tractat dels Pirineus.
1660. Lluís XIV aboleix les constitucions catalanes al Rosselló i la Cerdanya.
1667. S'inicia la revolta dels Angelets de la terra.
1688. Revolta dels Gorretes o barretines.
1697. Els francesos ocupen Barcelona i part del Principat. Vendôme jura les Constitucions catalanes en nom de Lluís XIV.
1697. Pau de Ryswick. França pacta la reintegració del Principat al patrimoni Habsburg.