Antiguitat: gerreta litúrgica visigòtica

Durant la campanya d'excavacions de l’any 2000, en un dels àmbits del castellum tardoantic de Sant Julià de Ramis (Gironès) es recuperà aquesta gerreta de bronze d'ús litúrgic, amb decoració incisa i una inscripció amb antropònims visigots. S’ha pogut datar l'objecte entre els anys 713 i 717. La seva troballa ha proporcionat moltes dades sobre la realitat històrica de l’establiment.

Context 

Entre el 470 i el 475, els exèrcits visigots de Tolosa, establerts a Aquitània, ocupen el litoral de la Tarraconense, encara sotmès a l’autoritat romana. L'any 506, són expulsats de Tolosa pels francs i la Septimània esdevé l'únic territori de la Gàl·lia en poder dels visigots. De nou Barcino es constitueix en capital fins que, el 573, el rei Leovigild consolida Toledo com a capital del regne. Els territoris de la Septimània i la Tarraconense mantenen, malgrat les aportacions germàniques, els trets culturals: el dret públic romà hi continua vigent i també el catolicisme. El castellum de Sant Julià de Ramis es trobava en un enclau estratègic per on hi passava la Via Augusta.