Report documentat de 1926 de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona

Report documentat de 1926 de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona

Llibre de 23 x 16,5 x 1,5 cm, enquadernat en rústica lligada amb tapa tova, de 162 pàgines.

Número de registre:

MHC7728

Categoria General:

Arts gràfiques

Nom de l'objecte:

llibre

Títol/Nom pròpi:

Report documentat de 1926 de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona

Data:

1934

Autor:

Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, entitat productora

Tallers Gràfics Arnau, impressor

Dimensions

23 x 16,5 x 1,5 cm

Material / Tècnica

paper, imprès; tinta

inscripció

inscripció: REPORT DOCUMENTAT INSTITUT DE CULTURA I BIBLIOTECA POPULAR DE LA DONA 1926 BARCELONA BAIX St. PERE, 7 I 9 - VERDAGUER I CALLIS, 3 Telèfons 1278 i 767 S.P. (inscripció de la portada)

Siglat: MHC7728

Procedència

Barcelona

Llibre de 162 pàgines de publicat l’any 1927 per l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, titulat “Report documentat”. Així, s’inclou l’enumeració exhaustiva de les tasques dutes a terme per l’entitat durant l’any anterior, l’estat dels comptes i els resums de les reunions del Consell de direcció, entre d’altres qüestions.
L’edició del llibre ha estat publicada en català i castellà. És a dir, la contraportada de la versió catalana és la portada de la castellana, i viceversa. A més, s’inclouen diverses fotografies a l’interior de diferents espais de l’entitat.

L’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona va néixer el 9 de març de 1909 per iniciativa de Francesca Bonnemaison i de les «Dames Cooperadores» de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. Aquest de dones catòliques i catalanistes, preocupades per certes situacions socials que veien a diari, van decidir obrir una biblioteca per a dones amb l’ajuda de la parròquia, que aportava llibres i part del capital.

Des de ben principi l’espai gaudí de renom, i en menys de deu anys es va passar de les tres-centes sòcies inicials a més de tres mil, arribant a sobrepassar les vuit mil durant la celebració de les seves noces d’argent l’any 1934. Així, es va consolidar com un centre cultural que oferia una oferta educativa ben diversa, des de cursos de labors i costura, estudis de comerç, llengües, dactilografia, formació espiritual, comptabilitat...així com la possibilitat de realitzar formació preparatòria per accedir a estudis superiors. Complia, en definitiva, una tasca fonamental de culturització de les dones.

Després de la Guerra Civil, l’entitat fou cedida a la Diputació de Barcelona.