Tresors del coneixement

La transmissió del coneixement: l’educació, la comunicació i la informació

La responsabilitat de l’educació superior és actualment construir una societat justa basada en el coneixement. Per això la universitat ha de ser conscient que la seva missió és crear professionals no tant de la ciència com de la «cultura científica», això és, individus sabedors del món que els envolta, dels seus problemes i del seu marc ètic. Uns professionals que, amb la seva acció formadora, siguin capaços de transmetre les idees i el saber generats en el si de la institució, integrant-los en el conjunt del sistema socioeconòmic.

L’ensenyament de coneixements científics i de valors

L’educació és un dret humà fonamental. Com a procés d’ensenyament i aprenentatge, l’acció formativa pot tenir lloc en diversos contextos, com ara dins els grups socials (família, amics), o les institucions educatives. De fet, en el conjunt de la societat els centres d’educació són els que assumeixen principalment aquesta funció, és a dir, la de garantir que el procés de creació del coneixement sigui transmès i comunicat d’una manera formalitzada, sistemàtica i organitzada.

I això s’aconsegueix mitjançant l’ensenyament d’uns coneixements científics intrínsecament units als valors de la societat de la qual formen part. És tan important ensenyar coneixements com ensenyar valors i principis com ara: tolerància, justícia, solidaritat, llibertat. Es tracta, en definitiva, d’aconseguir una educació al més integral possible.

La responsabilitat de qui ensenya i de qui aprèn

L’educació integral de coneixements i valors que s’impulsa des dels centres educatius, i especialment des de les universitats, ha de sortir convertida en actius per a la societat, de manera que les dades, ben comunicades, es transformin en informació i, un cop compresa i aplicada, aquesta es converteixi en actituds i valors de progrés, en definitiva, en coneixement i innovació.

El coneixement ens atorga capacitat de decisió i ens permet actuar en conseqüència. Per això, és fonamental que la societat se senti informada i formada integralment i tingui accés al coneixement. És la manera de posar fre a la intolerància, la mediocritat o la irresponsabilitat per així construir una societat millor. Aquesta és la responsabilitat que ensenyants i aprenents hem d’assumir.

La difusió de la ciència i de la cultura

Les vies de divulgació i transmissió del coneixement són diverses: un llibre, una reunió de treball, una pel·lícula, una cançó, una classe magistral, una pàgina web, una escultura, un instrument científic, un article periodístic. En definitiva, qualsevol acció o creació que serveixi per fomentar l’apropament de la ciència i la cultura a la ciutadania.

En aquest sentit, tres conceptes han estat essencials al llarg de la història de la humanitat. D’una banda, la tradició oral, com a font no escrita que permet reconstruir el passat. D’una altra, el llibre, com a garant absolut durant segles de la difusió de la cultura. I finalment, el món digital, com un dels instruments més democratitzadors d’accés al coneixement global.