Flames a la frontera

La Guerra i la neutralitat

L’assassinat de l’hereu a la corona austrohongaresa, Francesc Ferran, a Sarajevo el 28 de juny de 1914 va obrir la porta a un procés que va acabar amb les successives declaracions de guerra que donarien forma a la Gran Guerra a l’inici del mes d’agost. Concebuda inicialment pels principals analistes militars com un conflicte breu, la guerra es convertiria en una llarga guerra de trinxeres.

Tot i la neutralitat oficial espanyola afavorida principalment per un cert aïllament en el tauler internacional i la feblesa de l’exèrcit, el món intel·lectual i polític català es va acabar separant en tres blocs: l’aliadòfil, el neutralista i el germanòfil. En el terreny econòmic i social, aviat es va fer palès que molts sectors viurien, de manera diversa, les conseqüències del nou escenari mundial.

L’esclat de la guerra

Durant la primera setmana d’agost les principals potències del continent van iniciar els processos de mobilització. Això va comportar que, també a Catalunya, aquestes potències cridessin a files els seus compatriotes, que van tornar en vaixells als seus països d’origen davant la perspectiva de passar per espais com la «Casa de los Alemanes» de Barcelona. Aquest procés va comportar, també, la tornada a Catalunya d’espanyols i catalans residents als territoris en guerra.

Fent caure les peces d'una filera de dòmino

Assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron austríac, i la seva dona a Sarajevo

28 de juny de 1914

L’Imperi austrohongarès inicia la mobilització davant Sèrbia

Juliol de 1914

L’Imperi Rus inicia la mobilització davant l’amenaça contra Sèrbia

24 de juliol de 1914

L’Imperi austrohongarès ataca Sèrbia

28 de juliol de 1914

El dirigent socialista i pacifista Jean Jaurès és assassinat a Paris per un nacionalista francès

31 de juliol de 1914

Alemanya declara la guerra a Rússia davant la negativa d’aquesta d'acceptar l’ultimàtum que reclamava la seva la desmobilització

1 d'agost de 1914

Alemanya declara la guerra a França i envaeix sobtadament Bèlgica, nació neutral, provocant la declaració de guerra del Regne Unit a Alemanya. La Gran Guerra tot just acaba de començar

Entre el 2 i el 4 d'agost

L'optimisme inicial

L'optimisme inicial

Disputes al voltant de la neutralitat oficial

Malgrat la posició oficial, les disputes ideològiques i polítiques i la intromissió de les potències bel·ligerants van mostrar que la neutralitat havia esdevingut motiu de confrontació. A través de manifestos i altres textos, des dels ateneus i la premsa els diversos sectors van fer evidents les seves simpaties. Així, els diferents escenaris de la guerra (Bèlgica, Marne, Reims) es van convertir en els eixos del debat polític i intel·lectual català.

L’impacte econòmic i social

Tal com es va observar als bancs i a la Borsa, després de dies d’impaciència per les primeres notícies que arribaven, l’economia catalana va començar a notar les conseqüències del conflicte. Amb l’ajut d’una important presència del col·lectiu femení —que, a diferència de la resta d’Europa, no va haver d’ocupar el lloc dels homes dins el món laboral—, el tèxtil, com el sector agrícola, va viure anys de creixement espectacular, mentre que indústries com la del vi i el suro en van resultar durament perjudicades. Aquesta situació va donar lloc a una crisi de subsistències i a reivindicacions per pal·liar-la dirigides a l’Estat.

Temps de verema

Temps de verema

Alguns dels objectes del museu que trobaràs en aquest àmbit

Dóna un cop d'ull a algunes de les peces de la col·lecció del museu presents en aquest àmbit!

Galeria fotogràfica