CCOO: 50 anys d’història de Catalunya (1964-2014)

La construcció del sindicat: per la consolidació de la democràcia i la conquesta de l’estat del benestar (1977-2007)

La societat catalana i espanyola ha viscut durant la democràcia actual –la més prolongada en la història del nostre país– canvis en termes culturals i materials que configuren avui una manera de vida completament nova respecte a èpoques anteriors. Un fenomen que ha estat connectat a l’evolució mateixa de les societats occidentals. L’ecologia de la classe obrera i de les seves organitzacions als països occidentals, consolidada durant l’etapa anterior, s’ha alterat. El projecte progressista de democràcia parlamentària, socialment avançada, amb la qual construir l’estat del benestar tenia com a subjecte principal les classes treballadores. No obstant això, la reorientació estratègica del capitalisme tardà i les seves polítiques, el col·lapse del bloc soviètic a principis dels anys noranta, i la vertiginosa i continuada reestructuració-innovació dels aparells productius ens han situat en un escenari totalment diferent. Tot això ha tingut conseqüències negatives per a la democràcia i la igualtat social, amb efectes a escala planetària i en el context de l’accelerat i expansiu fenomen de la globalització. El sindicalisme de classe ha buscat nous instruments de defensa en un món del treball que ha travessat transformacions d’una enorme profunditat. La seva acció s’ha situat en els marcs locals per actuar, cada vegada més, a partir d’una visió global. Des de la seva personalitat pròpia, arrelada al teixit social, CCOO de Catalunya, juntament amb la resta del sindicalisme confederal, ha actuat com un dels més ferms subjectes polítics davant dels efectes, al nostre país, dels atacs propiciats per la contrarevolució neoliberal iniciada a partir dels anys vuitanta del passat segle xx.