Rutes per la història

L'Estat català medieval i modern

L'Estat català medieval i modern

L'itinerari ‘L’Estat català medieval i modern’ recorre els indrets que van acollir les principals institucions de poder entre els segles XIII i XVIII al Principat, que ens permetran retrobar-nos amb l’Estat que els catalans van construir al llarg de gairebé 700 anys (entre els segles XI i XVIII).

Punts del recorregut

Durant l'època medieval i moderna a Barcelona es van anar creant espais i edificis on s'exercia el poder i que el simbolitzaven. Ens fixarem en ells al llarg del recorregut i, de pas, repassarem l'estructura de la societat entre els segles XI i XVIII, les formes de poder i les principals institucions:

  • El monarca i la Reial Audiència de Catalunya
  • Cort General de Catalunya i els estaments
  • Diputació del General i Consell de Cent
  • Districte administratiu i barri artesanal
  • Pla de Palau i Consolat de Mar 

Més informació

La plaça del Rei: el Palau Reial Major i el Palau del Lloctinent

Finalment, a la plaça del rei ens trobem amb el Palau Reial Major, que fou residència dels comtes de Barcelona i dels reis d’Aragó a Barcelona. Ens permetrà cloure el recorregut aprofundint en la potestat que tenia el monarca, tant en termes de justícia com de defensa del país.

Al costat del Palau Reial trobem el Palau del Lloctinent. Fou construït l’any 1549 per tal que hi residís el representant del monarca al Principat, però mai va arribar a fer aquesta funció. En canvi, sí va acollir la Reial Audiència de Catalunya, una institució creada l’any 1493 per Ferran II com a tribunal superior en qüestions civils i penals. Actuava, a més, com a òrgan consultiu per part del virrei en qüestions jurídiques i de govern. També resolia els conflictes entre la Diputació del General i els oficials del rei, però la presència del virrei, que la presidia en nom del monarca, en desvirtuava la funció. Així mateix, l’ús que feia de les seves sentències va provocar una gran impopularitat de l’òrgan, fins el punt que els seus membres van ser perseguits durant la revolta del Corpus de Sang.

Interior del Palau del Lloctinent. Foto: MHC (Clara Magadan)

La Cort General de Catalunya

El carrer de la Pietat, un espai tranquil dins de l’atapeït centre de la ciutat, ens servirà de marc per presentar els diferents estaments socials (l’eclesiàstic, el militar i el reial) i la Cort General de Catalunya, l’organisme en el qual reposava la sobirania catalana.

Convocada i presidida pel rei, a la Cort hi havia representació dels diferents estaments i estava formada pels privilegiats i per representants de les ciutats amb jurisdicció reial que tenien dret a ser-hi -que no eren totes-. Era responsable de rebre el jurament dels hereus de la Corona, aprovar els subsidis reials, votar les lleis del país i resoldre els greuges.

La plaça de Sant Jaume: la Diputació del General i la Casa de la Ciutat

La plaça de Sant Jaume havia estat l’epicentre del poder de la ciutat de Barcelona des de l’època romana i va continuar sent-ho durant l’època moderna. Aleshores, hi trobàvem la Diputació del General i el Consell de Cent, que tenien per seu els actuals Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat de Barcelona, respectivament. Coneixerem aquestes institucions i l’arquitectura de la plaça.

La Diputació del General tenia atribucions de garant constitucional, fiscals i representatives del país. Al llarg del segle XV va anar guanyant poder polític, ja que era l’única institució permanent, independent de la monarquia, amb presència a tot Catalunya i que comptava amb una font d’ingressos pròpia. S’explicarà perquè es va crear i com va anar evolucionant fins a quedar dissolta amb els fets de l’Onze de setembre de 1714.

Enfront, la Casa de la Ciutat de Barcelona era la seu del Consell de Cent, una peça cabdal de l’ordre polític català tot i ser una institució municipal. Gaudia de gran influència gràcies a una sobrerepresentació a la Diputació del General i a exercir la presidència del braç reial de les Corts. A més, els ingressos econòmics que rebia li permetien una llibertat de moviments absoluta. Coneixerem els orígens del Consell de Cent, que es remunten al regant de Jaume I (1218-1276), i les competències que va anar assumint al llarg dels anys fins a quedar dissolt amb l’ocupació de Barcelona per part de les tropes borbòniques, com la Diputació del General.

La guia il·lustra les diferents institucions presentades al llarg del recorregut. Foto: MHC (Clara Magadan)

El Pla de Palau: el palau virregnal i el Consolat de Mar

A finals de l’època medieval i durant l’època moderna, el Pla de Palau fou una de les grans places de Barcelona i la principal zona d’accés al port, motiu pel qual s’hi van instal·lar institucions de primer ordre.

Donant nom a la plaça, entre 1663 i 1668 s’habilità l’antiga casa de l’Hala dels Draps per acollir la residència del virrei, el representant de la corona d’Aragó al Principat. Tot i això, puntualment hi residiren reis com Felip V, Carles IV o Isabel II i, fins i tot, l’arxiduc Carles el fixà com a centre de la cort. L’edifici tenia com a peculiaritat una passarel·la que l’unia directament amb la terrassa reial de Santa Maria del Mar però avui no es conserva, com tampoc l’edifici, que fou destruït en un incendi l’any 1875. A partir del seu record, es farà un repàs de la monarquia en l’època moderna i s’introduirà la figura del virrei.

Enfront del palau hi havia la Llotja de Mar, espai per a les relacions comercials dels mercaders des del segle XIV. L’increment de l’activitat marítima i comercial havia urgit els mercaders a sol·licitar un espai pels seus acords, que fins aleshores es celebraven als porxos o a la zona de la platja. Aviat esdevingué també la seu del Consolat de Mar, organisme que aplegava els mercaders de Barcelona i que fou una institució fonamental pel desenvolupament econòmic i polític català entre els segles XIV i XVI. La Llotja donarà peu a introduir la transcendència del dret comercial català a Europa en el discurs del recorregut, així com la participació dels mercaders en les institucions polítiques.

Imatge de l’edifici, avui desaparegut, que havia acollit la residència virregnal al Pla de Palau (c. 1850)

Informació pràctica 

  • Dia: 3r dissabte de mes
  • Horari: inici a les 11.30h a la Plaça del Rei. Durada de 2h aprox.
  • Preu (inclou l'entrada al Museu)
    • Públic general: 9,5€ 
    • Amb entrada reduïda al Museu: 8,5€ 
    • Amb entrada gratuïta al Museu: 5€ 
    • Nens fins a 8 anys: Gratuït
  • Grups: És possible realitzar l'itinerari en grup organitzat, amb reserva prèvia de dia i hora. Preu: 97€. Més informació i reserves: mhcvisites.cultura@gencat.cat / 932254244
  • Inscripcions i reserva: Per realitzar l'activitat, és necessari inscriure's prèviament al telèfon 93 225 42 44 o a l'adreça electrònica mhcvisites.cultura@gencat.cat. La ruta es durà a terme sempre i quan s'arribi al mínim de persones necessàries. En cas d'anul·lació, es comunicarà a les persones inscrites amb prou antelació. Cal pagar per anticipat per transferència bancària o bé a les taquilles del Museu, fins el mateix dia de la ruta. Recordem que els dissabtes les taquilles obren a les 10h. 
  • Horari per fer la reserva: de dilluns a dijous de 9.30 a 17.30h i els divendres de les 9.30h a les 14.30h